Per què seguim junt estan separats?

L’amor no és un estat. És un lloc. Enamorar-se és trobar-se, és coincidir en aquest indret. I sona abstracte, però és un lloc concret que no habites tu, sinó que t’habita, que s’obre dins teu. Per això ens sentim tan grans quan ens enamorem. I alhora tan petits. Qui més qui menys ha viscut, viu o viurà una relació a distància: la solitud, la impotència, l’eufòria dels retrobaments, i la sensació que el millor lloc del món és una persona. Nosaltres dos vivim a distància, un a París i l’altra a Barcelona. Van ser dos anys plens d’experiències, estats d’ànim i reflexions de tota mena. Loco Amoris porta a l’escenari l’essència d’aquestes vivències. Quan ens pregunten si tot el que passa va passar de debò, sempre contestem el mateix: al final, qualsevol relació té un punt imaginari, no?

La peça teatral sorgeix d’un impuls creatiu arran de l’experiència com a parella dels seus autors: una relació a distància. Partint d’aquesta situació concreta cada cop més comuna, aquest projecte obre la reflexió cap a un lloc tan ampli i extens com és l’amor en una de les seves formes infinites. D’alguna manera entres al lloc que s’ha obert dins de l’altre. I és un lloc que desconeixes totalment. Per això fa tant de vertigen. Aquesta sensació a l’estómac, que alguns diuen “papallones”, és vertigen davant la immensitat d’un lloc desconegut. D’alguna manera som la suma de totes les persones que hem volgut, no? El lloc de l’amor som nosaltres.

«Pau, Clara, Yaiza, Uriel i Alba han fet que un projecte tan íntim transcendeixi l’esfera del personal, portant al teatre una pregunta que portem segles fent-nos com a espècie: què significa estimar? Nosaltres encara no en tenim la resposta, però ens la volem fer amb vosaltres.» PABLO MACHO OTERO, autor