Una sàtira aguda sobre el sentit de continuar interpretant en un món dominat per la perfecció robòtica
Una obra que qüestiona el paper de l’art, la identitat i l’ofici d’actor en una societat automatitzada. En un futur immediat, els robots han substituït els humans als escenaris, quatre actors, que en algun moment van destacar, convertits en regidors o tècnics d’un teatre. L’autor uruguaià proposa una distòpia teatral on els actors han deixat de ser útils. Què queda, de l’ésser humà, quan la màquina pot fer-ho tot millor?
Una coproducció del Teatre Lliure i Temporada Alta
