Deixar-se dur per la força de la naturalesa, de la gent, de les coses que hem inventat i encara no sabem ni per a què serveixen…
Deixar anar la imaginació fins a llocs que no existeixen. L’eufòria màxima del simple fet d’existir en llibertat, la joia absoluta de saber que tot és possible, que no hi ha límit i que és impossible saber què ens trobarem quan girem la cantonada.
