En aquest primer Faves Tendres, programa doble: dansa i teatre físic. Una primera peça a la plaça del teatre i la segona a la sala. I Dj Janux per comentar la jugada.
“Tableau vivant’’ de dues joves gaudint d’un pícnic sota el sol amb la suau brisa acariciant els seus cabells. Què passaria si de cop i volta se n’adonessin de que el sol en realitat és una bombeta i que aquella agradable brisa prové d’un ventilador? Les intèrprets es troben en un escenari idíl·lic amb un decorat perfecte. El pícnic sembla preciós. La imatge congelada és la perfecta escena ideal, gairebé massa bella per ser real. Cada objecte és exactament on ha de ser. Així doncs, és com avui en dia, on tantes coses “perfectes” ens són presentades com a “reals”. Aprenem que “real” correspon a “perfecte” i com més perfecte és l’aparença, millor. De veritat ens omple viure en una realitat així? De debò és necessari aspirar a una realitat com aquesta?
La resta de les coses parla del cost dels vincles. D’aquest enllaç. Quant costa una germana? Una amiga? Una mare? Parlem de les dinàmiques relacionals que pot adoptar una relació íntima.
El duo es comporta com un sol la majoria del temps, excepte quan la misèria, la ferida personal de cada personatge mostra clarament en què es diferencien i per què es busquen l’una a l’altra, en un viatge inevitable. Triar algú és no triar la resta de coses?
Gigi Morralla reivindica la [morralla] com a pràctica artísticamusical feta des dels marges: Que des dels marges ha estat injuriada, però des dels marges pren posicions. Des de l’activisme, la DJ debuta a l’escola SinSync i parteix cap al projecte feminista FemArt de l’associació Ca La Dona, donant sentit precisament la potencialitat de la música com a eina reivindicativa.
Això es tradueix en una incitació als aquelarres de pur eclecticisme, amb transicions bandarres i sons que poden anar des del cant de batre fins al “bakalao”, passant per la cúmbia, el
funk, reggaeton, afrobeat i hibridacions difícilment classificables.
Fitxa artística Picnic on the Moon:
