Un monòleg de dansa millennial, travessat per amor, passió i autodestrucció. Amb humor i tips per a la supervivència

POP és un retrat en forma de monòleg de dansa. Un espectacle intimista que, des de l’humor, explora la fragilitat, les obsessions, la frustració i el pas del temps. Una dona de 33 anys que intenta arribar a tot, però no arriba a res: ballarina que no calla, mare que estima i fuig, amiga, germana, filla, professional. Valenta i cagada, preciosa i lletja, forta però fràgil, segura i insegura… Una dona que conté el que totes contenim ens parla de tot això, travessant històries d’amor i passió que condueixen a l’autodestrucció, ficcions, paisatges i estats del cos.