Nominada als Premis de la Crítica a millor espectacle i a millor actor.
No para, no para. Vol assaborir-ho tot. I salta, superficialment, per sobre les coses. No siguis egoista. Quina vergonya. Tapa’t la boca que se’t veuen les dents. Es va fer petit, petit… i ara és
un expert a complaure a tothom. Aprofitant-ne els beneficis, és clar. Un hàbil arlequí. Mira’l, salta d’aquí cap allà evitant, d’aquesta manera, parar un moment i observar tot el que l’envolta.
Ell és feliç en la fantasia. Balla perquè ja no recorda qui és. Ningú ho recorda. Ara ja només s’esforça perquè el mirin. No hi pot fer més. No para, no para. Aconseguir ser vist, encara que
sigui oferint una pobra imatge, l’allibera de la torturant tirania de la insignificança.
Tot m’ho inspira el pànic. Més que pànic, tinc. Tinc un encongiment. I gola. Tanta o més gola. Gola que, del pànic, en fa raó de ser.
Direcció: Pau Matas Nogué i
Oriol Pla Solina
Composició musical:
Pau Matas Nogué
Idea original: Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina
Dramatúrgia: Jordi Oriol
Escenografia: Silvia Delagneau
Il·luminació: Ana Rovira
So: Pau Matas Nogué i Damien Bazin
Una producció del Festival Temporada Alta i Teatre Nacional de Catalunya
