Quan Déu ha mort, a qui encomanem el nostre destí? A qui assenyalem quan busquem culpables? Bogumer és un ambiciós projecte de dansa-teatre inclusiu i intergeneracional que posa els seus intèrprets davant el vertigen de sentir-se totalment lliures, sense límits.

Després de passar pel Mercat de les Flors, la peça de Vero Cendoya es veurà al Teatre Principal de Terrassa. Cendoya té una àmplia experiència com a creadora, coreògrafa i ballarina i des de fa set anys, combina l’activitat de la seva companyia amb el treball en el món de la dansa amb col·lectius amb diferents discapacitats. Aquesta dedicació li fa concebre l’art com a eina social en la qual creu i milita. Ara ha decidit fer un pas endavant amb Bogumer que unifica esforços i talents diversos en pro d’una dramatúrgia comuna, que signa a quatre mans amb Israel Solà de la companyia La Calòrica.

Bogumer és la transcripció fonètica de БОГУМЕР, “Déu ha mort”, en rus.

Moscou, 16 de gener de 1918. Un any després de l’enderrocament del tsar Nicolau I, Anatoli Lunacharski, comissari d’Instrucció Pública de Lenin i posterior ambaixador a Espanya durant la Segona República, organitza un judici contra Déu per crims contra la humanitat on se’l condemna a mort per genocidi. L’endemà a l’alba un escamot d’afusellament l’executa disparant salves a l’aire. I quan Déu ha mort, a qui encomanem el nostre destí? A qui assenyalem quan busquem culpables? Una societat submergida en el desconcert. Un espai atemporal, una utopia. Els vestigis d’una antiga societat que s’acaba de quedar orfe del màxim líder, un canvi total de paradigma. Davant, el vertigen de sentir-se totalment lliures, sense límits.

Però la peça transcendeix el terme “inclusió” i presenta un repartiment amb 7 intèrprets, 5 dels quals de la Cia. Vero Cendoya i 2 intèrprets convidats, amb diferents discapacitats, tots brillants en l’acte de comunicar, que és el que perseguim en tot acte teatral.

“Bogumer, no pretén únicament ser un espectacle d’inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual, sinó un espectacle que parli de la recerca de la identitat personal i de lluita pel lideratge a través de la poètica de la dansa i el teatre, interpretat per un elenc d’artistes amb capacitats diferents.“ VERO CENDOYA, directora.